El repte de les dejeccions ramaderes

Xavier Flotats Ripoll és doctor enginyer industrial, Enginyer de Projectes a TApS (Tecnologies d’Aprofitament Solar) del 1981 al 1986, Professor titular d’Enginyeria Ambiental de la Universitat de Lleida (UdL) fins al 2005, director del Centre Tecnològic GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics) del 2005 al 2012, i Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 2009, d’on actualment és Professor emèrit.

Caldria emprar la tecnologia adequada que permetés convertir aquests nutrients en un producte concentrat per poder-lo exportar com a fertilitzant.

 Destaquem

• Catalunya, com altres països d’Europa, importa cereals i exporta carn. Això crea un problema de desequilibri de nutrients a nivell intercontinental. El nitrogen i el fòsfor que conté aquest cereal es queda al país on s’alimenten els animals.
• Com més exitosa és la industria càrnia-ramadera més nutrients es deixen al país que produeix la carn, i més esforç caldria dedicar a la gestió dels purins. 

• Caldria emprar la tecnologia adequada que permetés convertir aquests nutrients en un producte concentrat per poder-lo exportar com a fertilitzant. 

• Les antigues plantes d’assecatge ja volien fer aquesta funció però ho feien amb gas natural i això no és sostenible. Però es pot fer amb energies renovables. De fet, els residus orgànics son una font d’energia renovable. 

• Hi ha empreses gasistes que estan interessades en fer biogàs a partir de residus orgànics. 

• Les empreses gasistes ja s’han adonat que en un futur per les canonades de distribució del gas només hi podrà circular gas renovable. 

• El sector ramader és emissor net de gasos d’efecte hivernacle i això el sector ho ha d’afrontar. 

• Mitjançant la producció de biogàs poden evitar-se moltes emissions de gasos efecte hivernacle. 

• Es un error pensar que la solució és aplicar tecnologia al final de la canonada. Cal gestionar les emissions a tot el procés, des de la granja. 

• La tecnologia no és el problema. L’important és planificar, agrupar esforços amb agricultors, ramaders i integradors. Cal que el sector faci un pla  estratègic. 

• L’Administració fins ara ha tractat al sector com un nen mimat i els nens mentre estan mimats no s’espavilen. 

• Senyor ramader posi un especialista en fertilització a la seva vida. La fertilització és una tasca de molta precisió. 

• Si apliquem malament la fertilització els excedents van cap a l’atmosfera en forma d’amoníac o en forma de nitrats a les aigües subterrànies. 

• Cal convertir els excedents en un producte exportable i produir biogàs. L’Administració pot fer de catalitzador però els protagonistes han de ser els integradors i ramaders

Vídeo de l'entrevista d'en Xavier Flotats sobre la solució a les dejeccions ramaderes.